Dimarts 22.07.2014
Contact

Pila de llibres

La redemptora cínica

Stella Gibbons va tenir la triple sort de ser anglesa, cínica i molt intel·ligent.

 

Stella Gibbons va tenir la triple sort de ser anglesa, cínica i molt intel·ligent. No descobreixo res si dic que l’humor (almenys literari) és més masculí que femení: un home cínic és interessant mentre una dona cínica fa una mica de por. Però Gibbons, entenent que el gènere còmic era èxit assegurat en terres angleses i que ser dona no era cap impediment, no va tenir gens de por per escriure el que algú ha definit “la novel·la còmica més perfecta del segle XX”. D’aquí neix “la filla de Robert Poste”, d’humor cruel i boig, una crítica despietada a les novel·letes romàntiques del moment i a la seva visió pessimista del món rural.

Resulta que Flora Poste queda orfe amb 20 anys sense causar-li massa pena. Nascuda a Londres, és un bona nena acomodada i repel·lentíssima, urbanita fins a la medul·la i amant de l’ordre i les tradicions. Decideix sense escrúpols que vol dur una vida de paràsit, perquè això de treballar no li escau, i envia una carta a tots els seus parents demanant que l’acullin “a canvi de 100 lliures i dels seus ulls bonics”. Els únics en respondre són uns parents que viuen en una granja decrèpita a Sussex: Cold Comfort. Allà es troba una família d’autèntics freaks: allunyats del progrés, salvatges i corromputs per tots els vicis imaginables. Com a defensora del racionalisme i el pragmatisme efectiu, s’autoimposa la tasca d’ordenar i reconduir la vida dels esperpèntics parents. Flora s’ha proposat l’experiment “moralista i urbà” de redreçar la situació, de ser la redemptora d’aquest grapat de vides perdudes, perquè la seva societat no es pot permetre mantenir individus així.

El resultat és el d’una obra divertidíssima, tant per la caracterització dels personatges com per l’absurd de les situacions. Des de la sàtira al fatalisme de les novel·letes d’ambient rural que es venien com xurros a l’època fins a la crítica a la sexualitat massa expressiva dels seus contemporanis, Stella Gibbons (a través de Flora Poste) fa un repàs de tots els tòpics que li havia tocat viure. I ho fa amb intel·ligència, perquè en comptes de posar-se a plorar en fa un escarni divertit. És un encert que l’editorial Impedimenta (refinadíssim catàleg, curosos amb les edicions, impecables en les traduccions) inauguri la seva col·lecció en català amb aquest títol i una gran traducció de Víctor Obiols.

 

La filla de Robert Poste - Stella Gibbons - Editorial Impedimenta

  • 0
  • 905

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.