Dilluns 24.11.2014
Contact

El vermut

La Fira d'un temps que potser ja no és el nostre

Fira de Mataró
Fira de Mataró

Una evasió molt mataronina entranyablement llòbrega, tronada, polsegoda i d’un altre temps

Avui, Pasqua de Pentecosta, a Mataró és festa i és la Fira. A Mataró, les atraccions, les casetes de tir o de pescar ànecs, la muntanya russa i el tren de la bruixa, a més de les paradetes de cotó fluix de sucre i les tómboles, no venen per la festa major sinó per la Pasqua Granada. Potser ja ningú recorda que la Fira de Mataró té l’origen en la fira comercial anual que suposava una fita en el calendari semblant a les fires ramaderes, agrícoles i alimentàries que encara singularitzen algunes capitals de comarca. Vic o Molins de Rei tenen fires, com el Mercat del Ram, que encara marquen el seu calendari. Mataró, liquidada per obsolescència la fira comercial – en les seves darreries un esllanguit passeig de vellets amb bosses de la – ja també extinta caixa d’estalvis local, potser algun dia també s’haurà de plantejar què fer amb aquesta fira d’atraccions, o de “caballitus” com sovint n’hem dit, i del seu tancat de restaurants de molt dubtosa qualitat, d’entranyable brutícia, plats de plàstic i preu excessiu.

I és que el cert és que darrerament, amb els canvis de moda, el desvetllament d’un nou oci infantil i familiar, l’inplantació dels parcs temàtics que han posat en crisi els parcs d’atraccions de les ciutats i, per analogia, les fires d’atraccions als pobles i, evidentment, noves formes de socialització de la cada vegada més precoç adolescència, han convertit la fira és un espectacle tristoi. Sinó fos per la nostàlgia del passat, sovint traïdora, i pel pes de la tradició que encara és viu, especialment, entre allò que se n’ha dit el Mataró o els mataronins de la tota la vida – sovint una tradició també desdibuixada –, la Fira fa anys que hauria desaparegut.

Avui mateix, si ens passegem pel costat dels autos de xoc i altra maquinària dubtosament segura o ens endinsem en la cridòria dels "carromatos" i els "tinglados" segurament molts de nosaltres trobem la Fira un paisatge llòbrec, tronat, polsegós, com de postguerra. I és que, com el Circo Italiano o el Festival d’Eurovisió, que ara s’acaba de celebrar, és una diversió d’un temps en que no hi havia res més i que qualsevol bri d’il·lusió que permetés al poble allunyar-se de la trista realitat, era una festa. I aquí, potser – deixant de banda el mataronisme i el record sentimental d’un temps i d’un país – rau una de les poques justificacions de l’espai firal que aquests dies ocupa el parc. És a dir, l’oportunitat d’un temps de felicitat necessària i senzilla no només per aquells que passen les majors dificultats en una situació tan dura com l’actual, sinó per tots aquells que esperen un moment d’evasió de les seves preocupacions quotidianes, encara que sigui una evasió entranyablement llòbrega, tronada, polsegoda i d’un altre temps. 

  • 2
  • 1182

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.