Divendres 31.10.2014
Contact

Editorial

Fermesa i següent pas

Reunió dels grups parlamentaris sobre el Pacte Fiscal
Reunió dels grups parlamentaris sobre el Pacte Fiscal

El temps s’acaba i seria una lamentable irresponsabilitat no tenir ja pensat el següent pas a donar, en temps, forma i contingut davant la certesa d’un acord del tot impossible 

 

Mentre s’apropa el més que inevitable xoc de trens, alguns encara s’aferren a la versió política d’allò que deia John Maynard Keynes: “The inevitable never happens, it is the unexpected always". Efectivament, tothom sap que no és possible un autèntic pacte fiscal amb Espanya, que l’estat no concedirà un règim diferenciat que va contra la seva pròpia estructura, però davant l’inevitable desencontre es refugien en l’esperança d’un imprevisible desenllaç que ens sigui, mínimament, favorable. Però amb l’experiència estatutària encara fresca, poc tindrà d’inesperat el debat a les Corts Espanyoles o, subsidiàriament, el parer del Tribunal Constitucional; i encara menys la maquinària implacable en el dia a dia de l’Administració General de l’Estat i els seus ministeris.

No és moment de renuncies ni de consensos disfressats. Com a col·lectiu ens sumem, com no podia ser d’altra manera, a les moltes veus que demanen al Govern català i al seu President Artur Mas fermesa, tot sabent que en aquesta aposta té la immensa majoria del poble al darrera, recolçant la iniciativa. El temps s’acaba i seria una lamentable irresponsabilitat no tenir ja pensat el següent pas a donar, en temps, forma i contingut davant la certesa d’un acord del tot impossible. És el que s’anomena, el famós Pla B.

De fet parlar de plans amb tot l'abecedari és una simplificació i un no acabar mai. Sinó hi ha pla B però hi ha pla per totes les vocals: Pla Acord, Pla Engany, Pla Independència, Pla Ocupació i Pla Uniformització. El pla A és impossible perquè els espanyols no el volen, el pla E els catalans aquesta vegada no se l'empassaran, els plans O i U el govern de l'Estat fa més de trescents anys que els practiquen, amb petits periodes d'excepció. Anem treballant el Pla I, el millor de tots i, encara que difícil, l´unic que només depèn de nosaltres.

  • 1
  • 840
  • #1 Ferran Catarineu Prat
      10:30

    El senyor Rajoy diu sempre que el prioritari és resoldre la crisi, del pacte fiscal se'n parlaria després. Però com la crisi és a la japonesa, vull dir que es necessitaran molts anys per estabilitzar mínimament el país. naturalment no es pot esperar. Cal doncs: 1. Que s'aprovi al Parlament el contingut del pacte fiscal ràpidament. 2. Que el president Mas dóni un termini no massa llarg al govern espanyol per a començar les negocviacions. 3. Si el govern espanyol dópna llargues convocar immediatament eleccions amb un prograsma molt clar per la independència de Catalunya, que suposin realment un referendum sobre el tema. 4. Si s'aconsegueix una majoria suficient, sigui amb els partits que sigui, el Parlament haurà de proclamar la independencia tot seguit i començar les negociacions amb Espanya i la Unió Europea. No hi ha altre camí.

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.