Dissabte 25.10.2014
Contact

Des d'un pujol

Doctrina pontifícia sobre les identitats nacionals (I)

Joan Pau II
Joan Pau II

“Vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura” (Joan Pau II)

La doctrina exposada pertany a textos magisterials de Joan Pau II sobre la qüestió identitària nacional pel que fa als drets individuals i col·lectius dels pobles. Potser alguns són prou coneguts, però en aquestes èpoques nostres cal que es recordin als polítics i als ciutadans que volen ser coherents amb els principis cristians.

Joan Pau II, el 2 de juny de 1980, a la seu de la Unesco, parlava així sobre la “voluntat de ser· d’un poble o d’un país:

“M'adreço a vosaltres, senyores i senyors, que des de fa més de trenta anys us reuniu aquí en nom de la primacia de les realitats culturals de l'home, de les comunitats humanes, dels pobles i de les nacions. Us dic: amb tots els mitjans a disposició vostra, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. Protegiu-la com la nineta dels ulls per a l'esdevenidor de la gran família humana. Protegiu-la. No permeteu que aquesta sobirania esdevingui una presa de qualsevol interès polític i econòmic. No permeteu que arribi a ser víctima dels totalitarismes o de les hegemonies per a les quals l'home no compta sinó com a objecte de dominació i d'atracció d'interessos diversos. No hi ha, en el mapa d'Europa i del món, nacions que posseeixin una meravellosa sobirania històrica i que, amb tot, al mateix temps estan privades de la seva total sobirania? No és un punt important per a l'esdevenidor de la cultura humana, important especialment en la nostra època, que és tan urgent d'eliminar les restes del colonialisme?”.

D'altra banda, per si aquest discurs del Papa no va ser prou clar, ell mateix hi va insistir el 6 d'octubre de 1995 a l'Assemblea General de l'ONU, amb les següents paraules:

“Ningú -ni un estat, ni una altra nació, ni cap organització internacional- no està mai legitimat per considerar que una determinada nació no és digna d'existir.”...“El dret a l'existència implica naturalment, per a cada nació, el dret a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou allò que jo anomenaria la seva originària sobirania espiritual.”...“Cada nació té, consegüentment, també el dret a modelar la pròpia vida segons les pròpies tradicions, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans fonamentals i particularment l'opressió de les minories.”

I, finalment, Joan Pau II va reblar el clau dient: “Cada nació té també dret a construir el propi futur donant a les generacions més joves una educació apropiada.”

Caldria que els polítics, els ciutadans cristians tinguéssim aquesta claredat d’idees per que fa al tema de la “voluntat de ser” allò que realment som i volem ser.

Continuarà...

  • 0
  • 594

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.