Dilluns 22.12.2014
Contact

Manhattan

Eurocopa 2012. Jornada 1.

Robert Lewandowski jugador de Polònia que va marcar el primer gol d'aquesta edició de l'Eurocopa.
Robert Lewandowski jugador de Polònia que va marcar el primer gol d'aquesta edició de l'Eurocopa.

Una vegada finalitzada la primera jornada en tots els grups de l’Eurocopa i malgrat que la primera jornada en una competició d’aquest tipus sempre és la més complicada podem treure algunes conclusions.

Al grup A, format per Polònia, República Txeca, Grècia i Rússia no es preveuen sorpreses en els pronòstics fets abans que comencés la competició. Rússia és la selecció més forta del grup seguida per República Txeca. D’aquestes dues la que té més possibilitats d’arribar més lluny en la competició és Rússia. En el partit inicial que va enfrontar Polònia i Grècia i que va acabar amb empat a un gol es van veure les úniques targetes vermelles de la primera jornada, una per cada equip, mostrades pel col·legiat espanyol Velasco Carballo. Grècia va jugar millor amb deu jugadors que no pas amb onze, Polònia no va saber mantenir l’avantatge en el marcador malgrat la superioritat numèrica i fins i tot va estar a punt de perdre però els grecs van fallar un penal que els hagués donat tres punts. El partit que va enfrontar russos i txecs va servir per demostrar que Rússia és molt favorita en aquest grup i que República Txeca, que té molts números d’acabar segona de grup, està plegada de velles glòries i jugadors molt irregulars.

Al grup B, format per Holanda, Dinamarca, Alemanya i Portugal, també anomenat ‘grup de la mort’ la primera jornada ens va portar en la victòria de Dinamarca davant d’Holanda un resultat inesperat. Els holandesos van tenir nombroses ocasions de remat a porteria però la seva mala punteria (20 xuts fora dels tres pals, d’un total de 28 xuts) i la bona sort de cara a gol dels danesos (1 gol en 8 xuts a porteria) els va condemnar. Holanda ha estat posada per moltes persones, fins i tot jugadors, entre les favorites per guanyar l’Eurocopa d’aquest any. Però vist el primer partit es fa difícil creure que pugui guanyar una selecció que no pot treure la pilota jugada des de darrera amb un criteri mínim de manera continuada. I, malgrat compti amb jugadors ofensius com Afellay, Van Persie, Robben, Huntelaar o Sneijder, no crec que arribi massa lluny en la competició. Pel que fa a Alemanya i Portugal que van disputar el que fou un dels partits estrella de la primera jornada, juntament amb el França - Anglaterra, no ens van descobrir res de nou. Els alemanys amb bon criteri quan tenen la possessió de la pilota i deixant-la al rival quan aconsegueixen posar-se per davant del marcador mantenen el bloc que va disputar el Mundial del 2010 on destaquen jugadors Schweinsteiger, Özil - que va ser escollit jugador del partit -, Lahm, Müller i Gómez. Són favorits per quedar primers de grup. Per la seva banda, Portugal, si bé és una selecció millorada respecte la que va disputar el Mundial del 2010 encara ha de crèixer en molts aspectes sobretot de cara a porteria rival. El que no pugui transformar en gol Cristiano Ronaldo, el motor de la selecció portuguesa, ho han de transformar homes com Postiga - davanter del Saragossa -, Nani - jugador molt bo técnicament però molt irregular a qui li falta fer un pas endavant per ser un jugador decisiu -, Varela, Quaresma o fins i tot un jugador de mig camp com Meireles amb algun xut de fora l’àrea. Amb tot plegat resulta complicat que Portugal pugui arribar a la final de la competició.

Al grup C, format per Croàcia, Irlanda, Itàlia i Espanya, el primer partit va enfrontar les dues últimes seleccions. Va sorprendre molt l’estratègia plantejada d’inici pels espanyols que van jugar sense un nou de referència, poblant molt el mig camp. La idea no és dolenta però va faltar mobilitat de Cesc i Silva, a més, els italians ho van veure de seguida i van avançar línies amb la qual cosa Espanya perdia sovint la pilota en zones d’inici i transició accedint únicament a zona de definició gràcies a les conduccions d’Iniesta. Itàlia per la seva banda es va plantar com un bloc sòlid amb bones individualitats i jugadors amb experiència en grans competicions. Van destacar Pirlo i Marchisio amb un bon De Rossi convertit en central, i va sorprendre la suplència del golejador de l’Udinese, Di Natale, que veurem si es repeteix després del gol en la primera jornada. Pel que fa a Croàcia i Irlanda malgrat que ambdues tenen poques opcions de poder passar a la següent ronda els croats poden complicar la vida a Itàlia i Espanya, aquestes dues seleccions si volen derrotar als croats de ben segur que hauran de treballar molt. De Croàcia val molt la pena seguir a Luka Modric, jugador del Tottenham Hotspur. Irlanda hi posa fe i voluntat però al futbol és necessita quelcom més per triomfar, el quart lloc al grup serà per ells. Bona ocasió per veure un mític del futbol irlandés, Robbie Keane, al que no s'ha de confondre amb Roy Keane, també irlandés però més míte que el primer.

Al grup D, format per Anglaterra, França, Suècia i Ucraïna, la gran favorita era França ja que els anglesos s’han presentat a la competició amb algunes baixes importants. El primer partit del grup ha enfrontat aquestes dues seleccions i tot i que no ha estat un partit gaire vistós per l’aficionat ha deixat detalls de com plantegen l’Eurocopa ambdues seleccions. D’una banda França busca arribar a la porteria rival sortint la pilota jugada des de darrera per fer-la arribar al mig camp on hi juga Nasri que farà d’enllaç amb Ribery i Benzema. Els laterals en situació ofensiva s’han d’incorporar més en atac. D’altra banda Anglaterra ha mostrat com jugarà l’Eurocopa, amb dues línies de quatre i dos puntes buscant el contraatac, al més pur estil Chelsea. En situació defensiva les dues línies de quatre s’ajunten força per deixar pocs espais als puntes i mitjapuntes rivals dificultant d’aquesta manera que els rivals puguin combinar amb facilitat. Malgrat que aquesta estratègia no pot resultar tan efectiva davant rivals com Suècia o Ucraïna sembla que els anglesos ja tenen el sistema que els ha de portar a plantar cara en la segona fase de la competició. Pel que fa a Suècia i a Ucraïna poca cosa a comentar. Els suecs tenen en Zlatan Ibrahimovic la gran esperança, ell sol pot complicar el partit a França o Suècia. I els ucrainians que jugaran amb 12 per allò de l’afició tenen més jugadors importants que Suècia i probablement quedaran tercers de grup. És una bona ocasió per veure els darrers minuts en una gran competició del que fou el davanter estrella del futbol a principis de la dècada passada, Andriy Schevchenko.

  • 2
  • 531

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.