Dimarts 22.07.2014
Contact

Homilies Badalonines

Homilia 2012-06-17 Diumenge XI

El Matí Digital

Sembla com si existís una estructura de poder organitzat que s’escapa de les mans de les persones.

Realment els criteris de l’Evangeli són molt diferents del criteris del nostre món i de la nostra societat. Un bon exemple el tenim en aquestes paràboles de l’Evangeli d’avui.

Un evangeli que ens pot ajudar a entendre millor la manera com Déu condueix la nostra història. Per dolentes que ens semblin les circumstàncies que ens toca viure en la nostra societat, en la nostra comunitat, en la nostra l’Església, la llavor de Déu s’obrirà pas i donarà el seu fruit quan arribi el moment de la mateixa manera que la llavor va germinant i creixent una vegada ha estat sembrada.

La societat actual ens empeny amb tanta força a presentar resultats de forma immediata que, si només ens limitem a treballar i a ser eficaços, poc a poc i sense adonar-nos-en, ens anirem empobrint humanament. La lògica de l’eficàcia està portant l’home contemporani a una tensió contínua que l’absorbeix i aclapara amb la conseqüència d’un deteriorament en les seves relacions amb els altres i a un buidament interior que acaba excloent Déu de la seva vida. Estem passant d’una societat de creences a una societat d’opinions en que cada u té un paper propi sobre la vida sense necessitat de fonamentar-lo en cap tradició o sistema religiós.

Es qüestionen els sistemes de valors que orientaven el comportament de les persones, però hem de ser conscients que la vida no només és feina i productivitat, la vida és un regal de Déu que hem de saber acollir amb agraïment. Experimentar la vida com a regal és probablement una de les coses que poden fer viure els homes i dones d’avui d’una manera nova pel fet d’estar atents no només al que aconseguim amb el nostre treball sinó al que anem rebent de manera gratuïta.

Aquestes paràboles, però, podrien ser mal interpretades en el sentit de que fomenten la passivitat humana, doncs si el Regne de Déu creix per si sol pot semblar innecessari l’esforç pastoral i missioner de l’Església. Però el missatge de Crist va destinat a tota la humanitat i Ell ens ha dit “Aneu i prediqueu”, no ens va dir pas “espereu a que vinguin”. La nostra feina és sembrar, cadascú al seu nivell amb la paraula i el testimoni de la nostra vida. El treball de la sembra és fonamental i necessari sempre, nosaltres som els col·laboradors de Déu en aquesta feina.

En el Compendi de la Doctrina Social de l’Església, podem llegir-hi que l’actuació humana en la història és per si mateixa significativa i eficaç per a la instauració definitiva del Regne de Déu. Quan homes i dones actuem respectant l’ordre objectiu de les realitats temporals i deixem que la veritat i la caritat ens il·luminin, llavors ens convertim en instruments de la justícia i de la pau i ajudem a fer present el Regne promès.

El Regne de Déu, és tot allò que ha vingut a ensenyar-nos Jesús: fer el bé, estimar, perdonar, encomanar esperança, sentir-nos fills estimats de Déu...... I nosaltres som convidats a sembrar tot això per allà on passem. Jesús parla d’una sembra misteriosa de la Paraula de Déu dins el cor humà. Pot semblar que hi ha persones dins les quals ningú serà capaç de sembrar-hi cap d’aquestes llavors. Però Déu, encara que de moment no ho apreciem, continua sembrant dins les consciències inquietud, esperança i desigs d’una vida més digna, i ho fa des del testimoni dels que viuen la seva fe en Déu d’una manera atractiva i fins i tot envejable.

La temptació d’inhibir-nos davant l’allau de notícies d’odis, de guerres i de violències que ens arriben contínuament és gran. Davant el mal que assola la humanitat sencera ens preguntem ¿Què puc fer jo per millorar aquesta societat? Sembla com si existís una estructura de poder organitzat que s’escapa de les mans de les persones. Però no és així, a l’Evangeli hi ha una crida adreçada a tothom a sembrar petites llavors d’una nova humanitat. Jesús no parla de coses grans. El Regne de Déu és humil i modest en els seus orígens. No cal que ens convertim en herois o màrtirs, però tots som cridats a posar una mica de dignitat per allà on ens movem.

No som nosaltres els que podem canviar els cors, sinó la Gràcia de Déu que va fent la seva tasca silenciosa dins de cada persona. Demanem al Senyor que ens doni fermesa, coratge i perseverança: que no ens cansem mai de treballar per al Regne de Déu allà on estiguem i amb els mitjans de que disposem.  Que així sigui.

  • 0
  • 399

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.