Divendres 31.10.2014
Contact

Daguerrotips

Records absurds d’infantesa (III): Chiquito de la Calzada

Els Chiquitazos
Els Chiquitazos

La seva popularitat, gràcies a saber-se construir un personatge, va esclatar al programa Genio y figura d’Antena 3, l’any 1994, assolint grans èxits d’audiència

Si algú ha tingut el valor de seguir aquesta sèrie d’articles, sabrà que la setmana passada varem dir que amb en Safont, al pati de l’Ateneu, va sortir un altre tema que és el que aquesta setmana tractaríem. Allò que ens va venir a la memòria van ser uns aperitius de la casa Matutano anomenats Fistros. De fet, en una hàbil estratègia comercial, la casa catalana va rebatejar temporalment els seus Bocabits per tal de servir-se d’un humorista que aleshores vivia el seu moment àlgid: Chiquito de la Calzada. A la bossa, que es venia  a cinc duros, hi apareixia estampada una caricatura del malagueny i un reguitzell d’expressions que eren les que, juntament amb fistro, habitualment utilitzava Chiquito en el seu llenguatge particular: nooor (en lloc de “no”), menemérita (en lloc de benemérita), diodeno (en lloc de duodeno, i sempre emprat fora de context), cobarde, pecador, mamarrr (en lloc de mama).

Aquestes que hem enumerat eren les paraules que apareixien a la bossa d’aperitius, però tenia un repertori lingüístic molt més extens que incloïa acompanyar qualsevol adjectiu amb de la pradera (vegi’s cobarde de la pradera), i mots i expressions com guarreridas (amb l’accepció guarreridas españolas), al ataqueerrr, no puido, o hasta luego Lucas a més d’uns sons guturals molt característics. Aquests prodigis de la retòrica s’amanien amb uns gestos i maneres de caminar i unes camises virolades que ja feien de l’acte d’explicar l’acudit un espectacle, més enllà de si el contingut tenia gràcia o no. La seva popularitat, gràcies a saber-se construir un personatge, va esclatar al programa Genio y figura d’Antena 3, l’any 1994, assolint grans èxits d’audiència i durant força temps ens el varem trobar per tot arreu, ja fossin portades de discs o anuncis. Podríem dir que estava fins i tot a la sopa... o a la bossa de patates.

I atenció, perquè el fenomen Chiquito va coincidir amb la moda infantil dels tazos, també empesa per Matutano. Les bosses de patates i aperitius de la marca portaven al seu interior una peça circular de plàstic, semblant a una moneda, que era una adaptació del joc tradicional dels patacons. Els tazos, però, portaven imatges dels personatges d’animació infantil, complint també la funció col·leccionable del cromo. Els primers tazos de la casa Matutano van portar personatges de la Warner Bros, ja fos en Bugs Bunny o el Diable de Tasmania. Després tot plegat ja degeneraria cap a uns tazos voladors (es feien volar fent palanca l’un amb l’altre de manera que el que sortia disparat feia de plat volador) de Bola de Drac. Però entremig, dins les bosses de Fistros, hi va haver els Chiquitazos, uns tazos amb caricatures d’en Chiquito.

Qui sap si d’aquí unes dècades anirem pels brocanters tot cercant el vell Chiquitazo enyorat. De moment queden com un record fugaç del nostre kitsch generacional.

 

www.andreupujolmas.cat 

  • 2
  • 1067

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.