Dimecres 23.04.2014
Contact

Visió nocturna

Sublim o patètic

"Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré"

Un pare desesperat s’abraona als peus de Jesús, suplicant-li amb tota l’ànima que impedeixi la mort de la seva filla. Sublim o patètic? (Mc 5,21-43)

Ens recordem de Déu quan toquem els límits de la vida: la malaltia, la mort; o bé la vida recobrada i l’agraïment fora mida. L’experiència del límit fa emergir de nosaltres el més sublim i el més patètic.

L’experiència del límit fa que una persona que ha fet bandera del seu ateisme, no pari de bramar contra Déu, com si Déu existís i la pogués escoltar. Sublim o patètic?

Un pare desesperat s’abraona als peus de Jesús, suplicant-li amb tota l’ànima que impedeixi la mort de la seva filla. Sublim o patètic?

Un grup de persones rient-se’n de Jesús perquè diu que la criatura no és morta, sinó que dorm. Sublim o patètic?

Una dona amb hemorràgies arrossegant-se d’amagatotis fins a tocar la borla del mantell de Jesús, convençuda de posar-se bona. Sublim o patètic?

Quantes vegades m’he arrossegat jo demanant a Déu que aturi les hemorràgies per les què perdo el coratge de sortir de mi mateix i de donar-me? Sublim o patètic?

Som carn fràgil i impotent davant el límit, amb l’agraïment com a única arma. Sublim o patètic?

No hi ha res més patètic que creure que el cinisme i la descreença són l’únic refugi “sublim” que ens queda davant el límit. Déu, en canvi, converteix en sublim allò que als nostres ulls és patètic. 

L’agraïment és sublim, encara que la necessitat sigui patètica. La fe és sublim, encara que la pregària sigui patètica. Als ulls de Déu, nosaltres som sublims, encara que de vegades puguem semblar patètics.

  • 7
  • 1532
  • #1 Teresa
      22:16

    I si muntessiu els jesuites un grup d agnóstics Per. Jesús de Nazaret ? Un altre tema: els jueus no tenen consagrats/des i be tiren endavant. A mi em sembla que aixo ve d Egipte-Grecia-Persia no pas de l Antic Testament i darrerament em pregunto si no va arribar al Mediterrani de l India i mes concretament del Jainisme, m he quedat parada de les similituts de fons amb el cristianisme roma. Gracies Per. llegirme no voldria ferir a ningu.

  • #2 victorina
      11:32

    Estic d'acord, som bastant patètics, però no unicament en l'aspecte de salut...el nostre discurs és interminable, les nostres raons inapelables, els nostres coneixements extraordinaris...som així, ¡ volem saber més, tenir més salut...sempre volem més i més i no ens adonem que ja tenim MOLT I MOLT sigui quina sigui la nostra circumstància.

  • #3 Marc
      21:06

    ...em refereixo a la reflexió del Francesc

  • #4 Marc
      21:05

    Sublim!

  • #5 Francesc
      20:19

    Marc accepto el repte que planteges en les situacions anteriors. Situacions i preguntes que tantes vegades es fa tot-hom i també el creient al llarg de la vida en aquest mon. Cap de les situacions que planteges em semblen patètiques doncs són comprensibles tal i com estem fets la majoria dels mortals... Són objecte de comprensió, de compassió i d'acompanyament. Si nosaltres som així i, com dius, per a Déu tots som sublims, els nostres crits d'angoixa i de desesperança, de crida a l'acompanyament des de la solitud, etc. no poden ser mai patètics. En aquest context, cada un de nosaltres,cristians, tenim per a recordar el crit de Jesús: "Pare perquè m'heu abandonat?" Silenci. O no.

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.