Dimecres 22.10.2014
Contact

Contextos polítics

La falta de coherència del PSC

PSC-PSOE, Catalunya-Espanya. Una relació complexa
PSC-PSOE, Catalunya-Espanya. Una relació complexa

El PSC fa perillosos equilibris amb les idees polítiques.

Els que ens estimem les idees polítiques i la seva història ens cuidem molt de faltar al respecte a les formacions polítiques i a les institucions. Sabem els elevats preus que s’han pagat per tenir-les (molt més enllà del nostre negre 1936) i el bé que des d’elles es pot fer per millorar la democràcia representativa. Quan, tanmateix, són les formacions polítiques i els seus personatges els que falten al respecte a les idees i valors de la polis, convé fer una crítica contundent, perquè el què hi ha en joc és fer mal a la millor de les formes de govern que hem estat capaços d’assolir.

En els darrers dies, el PSC ha passat de ser un partit perdut i que treballava per tornar a primera línia (com li pertoca a una formació històrica del nostre país), a ser un partit que falta al respecte a tots els ciutadans i ciutadanes, almenys a la seva intel·ligència. D’una banda, sentim Pere Navarro afirmant que Catalunya està abocada a seguir lligada a Espanya i l’ex-President Montilla ens diu que el concert no ens pertoca als catalans per raons històriques (curta anàlisi que deu anar fins a la transició, o com a molt fins al segle XIX, la del Sr. President). D’altra banda, l’ex-conseller Nadal escriu a favor del debat intern del PSC i proposa la formació d’un corrent independentista dins del mateix, tot rebutjant els atacs rebuts pel PSC des del nacionalisme, que l’acusen de falta de puresa catalanista. L’espectacle és esperpèntic i la falta de respecte vers la democràcia del nostre país, total i absoluta. Per què? Doncs perquè estirar les idees té uns límits i el PSC els ha traspassat. Són els límits de la falta de sinceritat amb l’únic objectiu de la supervivència política, uns excessos que porten a la confusió, a la manca de confiança i al desencant de la ciutadania vers la política, cosa a la qual tots hauríem d’estar ben atents.

Pot un partit sentenciar rotundament que no hi ha via possible pel dret a l’autodeterminació d’un poble (recordin també Caamaño, del PSOE) i defensar, a l’hora, la constitució interna dins de la formació d’un corrent que treballi precisament per aconseguir tal autodeterminació? Hi ha, certament, en moltes formacions polítiques, matisos importants. Els republicans dels EUA, per exemple, tenen el sector conservador religiós, el republicà anti-federal, el sector liberal llibertari, tots ells diferenciats en relació a certs plantejaments. Mirin també els demòcrates, amb personatges que van des del liberalisme d’esquerres fins al centrisme moderat amb tocs comunitaristes que defensa que també cal parlar de valors forts en política (una bona idea que demostra la comprensió dels esquemes polítics de l’interior nord-americà, si em permeten). Tots ells però, poden ser compatibles i no esdevenen pas antagònics en el corpus que dóna sentit al projecte de partit.

 

EL PSC, en canvi, fa quelcom molt perillós pel respecte vers la democràcia: equilibris excessius amb les idees. La seva formació, que de ben segur agrupa tendències diferents unides sota el paraigües de la socialdemocràcia que ha deixat enrere el marxisme, no ha sabut adaptar-se al canvi fonamental viscut en el nostre país: la transformació de l’eix nacional en quelcom que ja no es pot defugir. M’atreveixo a aventurar que el país demanarà més claredat pel que fa la qüestió nacional, i les formacions poc clares pagaran un càstig elevat. Atenció, doncs, també a l’aliança CDC-UDC i a la pròpia CDC, de moment encertada en una no independentista defensa del dret a decidir, cosa que pot emprenyar a alguns, però que és políticament coherent, ideològicament i pràcticament. Però molt atents, sobretot, a can PSC i als seus abusos.

No és la falta de puresa catalanista del PSC, sinó la falta de sinceritat vers la ciutadania en un moment en què cal un inequívoc i clar posicionament nacional. Reflexionin, prenguin posicions, divideixin, uneixin el que calgui o facin el que legítimament considerin oportú, però si us plau, senyors del PSC, deixin de contribuir a la mala política i siguin clars. Catalanistes o no, de ben segur que els socialdemòcrates d’aquest país els ho agrairan.

@jordifeixas

  • 1
  • 766
  • #1 lo Sisco el Rutx
      10:37

    Crec que el fons de la qüestió es la subordinació total que tenen del PSOE. Per la por de perdre els vots espanyolistes, especialment del Baix Llobregat i del Vallés Occidental. Mentre no resolguin aquesta situació, cada vegada quedaran més com un partit residual i ple de contradiccions.

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.