Dissabte 19.04.2014
Contact

Un minut de conte

La Coloma - sisena part de sis - recomanat a partir de set anys

La Berta va rebre el cuadern de bitàcola com un tresor
La Berta va rebre el cuadern de bitàcola com un tresor

Quan els problemes ens semblen insuperables no hi ha millor medecina que la serenor i l'esperança

Durant l’esmorzar els nanos van estar tan callats que tothom va pensar que encara els durava l’espant de la tempesta. Però ells tenien al cap encara el relat de La Coloma.

Tota la familia va sortir a fer un volt cap el migdia i en tornar a casa per dinar la Berta va decidir d’esbrinar què havia pasat a La Coloma des de l’últim escrit d’en Pep de Can Pito.

La Berta va demanar l’avi quan de temps havia navegat amb La Coloma. L’avi no s’ho va rumiar gaire: un cop i prou. 

- Com és això? Que no era bon  vaixell? – va dir la Marta

- Si que l’era – va dir l’avi – però després d’aquell viatge vaig pensar que ja era temps de deixar la pesca. L’àvia es quedava sola molt de temps i jo ja em feia vell. 

El Lluís, amb la inocència dels cinc anys, va preguntar:

- Que et va fer por el Silur, avi?

L’avi Martí va deixar caure la forquilla, es va quedar callat i els ulls se li van tornar petits petits, com si miressin a l’infinit. L’àvia es va tapar la cara amb les mans i el pare li va dir que es mengés el peix i que callés.

La Berta es volia fondre i llençava mirades assassines al seu germà.

- Què en sabeu vosaltres del Silur? – va dir l’avi.

Els tres es van mirar i la Berta, a la fi, va confesar que havia trobat el llibre negre i que l’havien estat llegint i que era molt interessant però que no hi havia el final de la història.

L’avi Martí va acabar de menjar i llavors va respirar fons i va començar a explicar què havia pasat després que en Pep de Can Pitu havia deixat d’escriure. Els  va descriure totes les penalitats que van passar fins que els va rescatar un pesquer gallec i els va acompanyar al port de La Corunya. Durant els mesos que van estar perduts, dos mariners es van enmalaltir d’enyor i al final van perdre la xaveta. El capità va aprofitar una sortida a la coberta a prendre l’aire per saltar per la borda dient que anava a collir flors, i es va enfonsar sense que ningú no el pogués salvar. El cuiner, com que era de caràcter alegre, s’ho va prendre millor que ningú i es va dedicar a inventar sopes i guissats de peix, que era l’únic que tenien en abundància. I l’avi, l’esperança de tornar a veure l’àvia i el fill el va mantenir el seny i va comandar La Coloma fins arribar a port. Després d’això ja no va tornar a sortir a pescar mai més amb la flota del nord. Es va comprar una petita barca amb

 Els nens el miraven embadalits i quan va acabar el seu relat, l’avi va deixar anar un profund sospir.

 - Feia molts i molts anys que no havia explicat això a ningú. Del mercant no es va saber res més fins que dos anys després de tornar a port La Coloma ens van arribar notícies que un pesquer escocès també l’havia trobat en una tempesta. Però ells no van tenir tanta sort com nosaltres. S’explica que el Silur el va abordar i el va fer un forat enorme que va fer que el vaixell escocès s’enfonsés amb tots els seus marieners a bord. Per això, quan la flota del nord sortia a pescar, els mariners portaven candeles enceses a la Mare de Déu del Carme i li demanaven de no trobar-se el monstre marí, el Silur. 

Uns dies més tard es van acabar les vacances i quan s’acomiadaven dels nens l’avi Martí va donar un regal a cadascú. La Berta va rebre el “Quadern de Bitàcola de La Coloma”. L’avi hi havia escrit una dedicatòria:

 “Per a la Berta, que quan els problemas li semblin enormes recordi sempre que amb serenitat i esperança es pot trobar la solució”.

 

  • 1
  • 356
  • #1 luis
      15:30

    Laura,cada día te superas,estas muy,muy inspirada.Te felicito y a Sara por sus maghificos dibujos

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.