Dilluns 21.04.2014
Contact

La rebotiga

No era una demanda justa i assenyada?

Diners, diners i diners
Diners, diners i diners

Per donar-nos la benvinguda el món ha de saber qui és Catalunya, què vol i quins suports té.

Pacte fiscal: per enèsima vegada proposem una solució –moderada, oi?- a Espanya i aquesta ens respon amb indignació, menyspreu, apujant-nos els seus peatges a les autopistes i mostrant-nos expedients amagats que sempre tenen preparats per quan «los amigos catalanes» els surten periòdicament amb algun d’aquests estirabots díscols.

Aquesta frustració multisecular en els nostres intents d’afirmació col·lectiva ha fet que desenvolupéssim una psicologia pròpia d’aquell que viu sota un poder aliè al qual ha de regatejar constantment, i no la d’una persona normal desenvolupada en un marc nacional complet i lliure, com assenyala Carles Boix a les "Cartes ianquis". La nostra història té una càrrega èpica i lírica que ja voldrien molts països i el nostre parlament és el més antic de la civilització occidental. Tenim escriptors i poetes traduïts en molts idiomes, prestigiosos metges i científics reconeguts arreu, artistes plàstics, músics i esportistes internacionals, i tenim el millor equip de futbol a nivell planetari. Sí, Catalunya és d’una «fusta sòlida», però no és ningú als ulls del món, perquè no té un projecte concret ni l’explica. La majoria del país ho coneix tot això, la història, l’imaginari, les tradicions, però no ho percep com la seva closca existencial, tal com ho fan les persones normals dels països normals. I així no hi ha manera de posar-nos d’acord per viure en llibertat un projecte –el nostre- de convivència.

Però a més de somniar com serà aquesta llibertat hem d’assegurar la seva existència, perquè la llibertat és un miratge si no hi ha mitjans per preservar-la i fer-la palesa en el concert de les nacions. Al segle XXI aquests mitjans són –a més d’un exèrcit, que no tenim- el reconeixement internacional d’un projecte d’emancipació i la seva validació legal i moral basada en un procés democràtic, sobirà i transparent. Per donar-nos la benvinguda el món ha de saber qui és Catalunya, què vol i quins suports interiors i exteriors té. Deia Molière que es pot ser un bon home i escriure versos dolents. Després de l’espectacle inaugural dels jocs divendres passat on els britànics mostraren al món que saben d’on venen i què volen, podríem preguntar-nos si –com a nació- no ens escau aquesta dita: perquè hem d’espavilar si no volem desaprofitar la tempesta perfecta que s’està formant en l’horitzó proper.

  • 6
  • 1053
  • #1 Enric Blanch
      09:51

    L'altre dia mirant el acte inaugural de las Olimpics de BCN, vaig quedar estorat. Al 92 varem tenir una gran oportunitat i projeccio internacional com mai i de que va servir? En 20 anys gairebe la hem perdut i no diguem de la fortalesa economica. Ara tenim mes suport popular i estic d'acord amb en Jordi, cal que els que viuen de les prebendes que nosatres, el poble, els hi hem donat, el facin el sacrifici de exposarse a perdreles. Visca Catalunya lliure!

  • #2 Jordi B.
      18:02

    L' "stablisment" no és sòlid. Més aviat es comporta com un fluïd. En els tres-cents anys de la nostra dominació, ha canviat moltes vegades. Els rics i poderosos del s.XVIII no son els mateixos que hi ha ara, ni els del XIX, ni tan sols els del XX. Intenten perpetuar-se, però ho fan de manera imperfecta. Constato. S'ha de fer veure a aquests poderosos que la seva supervivència no està darrera, sinó al davant del canvi imminent que s'està duent a terme pel poble català. Hem guanyat la raó. Hem de tenir la força: tota la que puguem aplegar. També dels que disfruten l'status quo. Els que van cambiar amb Cambó, poden i han de tornar a cambiar per no quedar descavalcats.

  • #3 Ricard
      16:16

    No et desenganys. La culpa de tot es el "establisment" que configura aquest pais i el altre...o es que en aquest pais qui explotà les autopiestes no es "La Caixa"???..A bon entenedor pocas paraules

  • #4 M. Josep Leon
      15:50

    Benvolguts: No se com hem de conqueri la llibertat, pero el q si se es q no podem aguantar tant expoli en tots el sentits Economic Linguistic cultural educasio, autopistas, tren d'alta velocitat, aculliment migratori sense regulacio, en fi ja n'hi ha prou de fer el ruc, per tant INDEPENDENCIA ja. Salut

  • #5 Josep M. Puig
      12:05

    Comparteixo el comentari. Probablement si féssim l'esforç d'explicar-nos a fora, guanyaríem amics i puliríem arguments. El diàleg amb els espanyols ens fa mal. Primer, perquè és un diàleg de sords. Segon, perquè per això mateix, és un diàleg frustrant. I tercer, ens cal saber quins són els arguments que poden passar la frontera sense problemes.

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.