Dissabte 25.10.2014
Contact

"Hi ha un gran desconeixement per part dels ciutadans"

Josep Melià Ques
Josep Melià Ques

Entrevista amb Josep Melià Ques, president de Convergència per les Illes

Amb aquesta entrevista a Josep Melià Ques iniciem un cicle d'entrevistes a diferents personalitats de la vida política, social i cultural mallorquines realitzades per l'escriptor Sebastià Bennassar. Creiem que aquesta és una bona forma d'acostar la realitat de les Illes, a Catalunya, tan a prop i a tan lluny.

Per Sebastià Bennasar

Josep Melià Ques (Alcúdia, 1972), és advocat i president de Convergència per les Illes Balears. Abans havia estat diputat al parlament de les Illes Balears per Unió Mallorquina. La seva formació, imbuïda pel mallorquinisme polític, va aconseguir 60 regidors i governar alguns municipis illencs.

Algunes de les persones que heu fundat Convergència per les Illes proveniu de l’antiga Unió Mallorquina...

Sí, però el partit polític d’ara no és una refundació ni ve d’enlloc. En un passat no molt allunyat hi havia un altre partit polític que era Unió Mallorquina i una vegada desfet i acabada la seva vida política, alguna de la seva gent va acabar a Convergència Balear i d’altres es passaren a la Lliga Regionalista de Jaume Font. També n’hi va haver que acabaren a casa seva o a altres bandes. Tot això va propiciar una situació molt moguda on es va decidir llançar un nou projecte polític per ocupar l’espai polític centrista i balearista.

I quins són els objectius de Convergència per les Illes?

En el congrés constituent que vàrem celebrar a Santa Margalida i on es va decidir la línia política i l’estratègia bàsica a seguir, acordàrem una línia clau a seguir, que és l’articulació de l’espai polític a Mallorca que des del 1978 havia existit i que és el centre polític. A les darreres eleccions aquest centre va existir però molt fragmentat políticament i no es va aconseguir l’objectiu d’entrar al Parlament, però ara hem marcat possibles línies d’entesa per poder ser a totes les institucions.

Heu parlat de mallorquinisme, però el vostre àmbit d’actuació és el conjunt de les Illes o vol ser-ho...

He parlat de mallorquinisme, perquè fins ara el mallorquinisme s’havia ocupat bàsicament de Mallorca i no de les altres illes. Convergència va més enllà i és un projecte conjunt per a totes les illes i aquest és el nostre desig tot i que per ara només tenim afiliats i comitès a Mallorca. Hi ha hagut col·laboració amb altres dos partits com són la Unió Menorquina, que té regidors a Mercadal, Es Castell i Ferreries i amb el Nou Partit d’Eivisssa, amb regidors a Sant Antoni i Vila. Amb aquests partits i amb la Lliga Regionalista ja férem una roda de premsa conjunta per reclamar solucions per al transport aeri i hem iniciat diferents col·laboracions amb la finalitat d’implantar-nos a tot el territori.

En aquest sentit heu fet notables aproximacions amb la Lliga Regionalista...

El mes de maig amb la Lliga anunciàrem l’inici del procés de diàleg per trobar una fórmula d’acord polític. Ens hem donant sis mesos per veure com serà aquest acord i amb quina fórmula, si es crea un partit nou, o una federació o una simple coalició.

I hi tendria cabuda el diputat i batle de Manacor Antoni Pastor, expulsat pel PP per la seva defensa de la llengua catalana i amb qui sembla que també heu tengut contactes?

El tema en relació a Antoni Pastor està més verd que el que ens uneix a Font i a mi, que és un espai polític existent i ja dos partits nous. Pastor ha estat suspès de militància del PP per defensar la llengua catalana i ha de fer moviments i prendre determinacions concretes que marcaran el seu futur. Seguirem amb molt d’interès què farà, però ara la pilota és a la seva teulada, tot i això nosaltres volem un projecte ampli i integrador.

Quins són els principals eixos que compartiu amb la Lliga i quin és el vostre plantejament econòmic?

Compartim amb la Lliga el fet que creim que les Illes són un actor polític que ha de defensar els seus interessos; s’ha d’aconseguir un finançament just i compensar la insularitat i acabar amb l’espoli econòmic. També ens uneix el tema de les taxes aeroportuàries i la sensació que estam essent maltractats des del model d’Estat actual. Compartim que el turisme és la nostra gran indústria i ho ha de continuar essent. Creim en el valor del sol i platja com a segment principal d’aquest turisme que s’ha de complementar amb valors afegits per al turisme que tenim. Hi ha d’haver més infraestructures i equipaments, s’ha de cercar l'excel·lència... en fiscalitat no som partidaris d'una gran càrrega fiscal. Abans de pujar imposts hem d’arreglar el tema amb Madrid, perquè potser hi havia d’haver hagut alguna retallada, però no aquest desgavell. Tant la Lliga com Convergència creuen en un sistema capitalista i de lliure mercat, amb el benefici de les empreses i no lluitarem contra això, però també hi ha d’haver un poder públic i una administració i prestacions de serveis als ciutadans.

I com són les relacions amb la resta del territori dels Països Catalans?

La llengua i la cultura són un mateix patrimoni i Catalunya és la nostra terra germana, però a nivell polític entenem que les Illes són la nostra nació política i que cada un dels territoris dels Països Catalans ha de tenir la seva pròpia dinàmica política. Tot té el seu procés i entenc que els polítics i els líders han d’estirar la transformació de la societat, però el que no pot passar és que te giris i no hi hagi ningú darrera teu. Ara mateix no crec que a Balears hi hagi un clam independentista. En aquest sentit estam molt manco evolucionats i molt més endarrerits que a Catalunya.

Però tot i així el sentiment independentista a Catalunya ha augmentat de forma notable. Si arriba la independència, què creis que faran les Illes?

Som incapaç d’imaginar-ho, tot dependrà de les possibilitats d’encaix amb uns o altres, però cada territori ha de seguir el seu camí.

Tenim una certa tendència a magnificar els polítics de la transició. La política viu un dels cims del seu desprestigi?

És cert que hi ha un desprestigi, això és innegable, però també és veritat que hi ha un discurs antipolític que provoca molta desafecció i que me preocupa molt perquè pot posar en risc la democràcia. Però també és veritat que hi ha una devaluació dels líders i de la seva qualitat i que de cada vegada hi ha menys nivell en la nostra classe política.

I què es pot fer per canviar aquesta postura?

És una tendència difícil de capgirar. El compromís ideològic s’ha aigualit, el prestigi de l’autoritat ha desaparegut i econòmicament la política és menys rendible per als bons professionals que la seva feina en l’empresa privada. A l’època de la transició hi havia el compromís, derivat en bona part de la lluita antifranquista; la política tenia molt de prestigi i estava mitjanament pagada i hi havia gent molt bona i molt preparada. Avui correm el risc que la política només la facin els rics o gent de baix nivell.

Tot i això hi ha un desinterès notable dels propis polítics per la política i basta veure, per exemple, una sessió en el parlament...

Jo he estat diputat quatre anys i reconec que el desinterès per part dels parlamentaris és molt alt, però per part dels periodistes també hi ha aquest desinterès i molt sovint tens la sensació que només parles per al diari de sessions i això no és culpa només dels polítics sinó que és un cercle viciós i que de cada vegada és pitjor. Si els periodistes fessin més cas a les sessions parlamentàries molts de polítics s’espavilarien.

Així doncs, els periodistes també tenim la nostra part de culpa...

Som un poc crític amb els periodistes que es creuen amb el dret de saber i de decidir què interessa o què no interessa a la gent. Fa falta un canvi de mentalitat dels mitjans i de la societat en general per capgirar aquesta situació.

Heu parlat abans de l’excel·lència. Ens en manca?

No. Hi ha molts de professionals excel·lents amb un elevat grau d’especialització, per exemple en el món de l’hoteleria.

El vostre pare va escriure “Els mallorquins” (publicat el 1967) i sembla que des d’aquest text no hem tengut un altre gran assaig amb voluntat globalitzadora i amb tanta repercussió...

També és fruit d'una època que per ventura mitificam, però em sembla que avui en dia seria molt difícil fer-lo i que tengués tanta importància i repercussió i impacte com va tenir “Els Mallorquins”. La societat està molt adormida i costa de sacsejar.

Quin paper té la cultura per a una formació com Convergència?

La cultura és fonamental per a tots els moviments com els nostres. Per als nacionalistes el bessó és la defensa de la llengua i la cultura i nosaltres som els primers interessats en crear massa crítica i en crear ciutadans, però això no se fa només amb diccionaris i assaigs, sinó amb una atracció del públic de cap a la cultura i pensant que la cultura és una indústria que a més a més no consumeix territori, no genera impacte.

Els casos de corrupció comesos en l’anterior legislatura no castigaren a tothom per igual a les eleccions. El PP sortí molt reforçat i en canvi a Convergència les coses no li anaren com pensava...

En primer lloc vull reiterar que nosaltres no som la continuació de res, som un projecte nou que es vol desvincular de la càrrega negativa de la imatge d’Unió Mallorquina. En aquest moment a Balears hi ha un interès per criminalitzar de forma molt cercada la gerència d’un partit com Unió Mallorquina i d’un govern que és el de Matas i és necessari recordar que els delictes són fets per persones i no per col·lectius i les persones són les que fan les coses, bones i dolents. A nosaltres és una imatge que ens perjudica i de la qual ens volem desvincular perquè jo sempre he criticat aquestes pràctiques, fins i tot quan estava a Unió Mallorquina, i això em va costar ser castigat.

I com valorau la sentència contra Maria Antònia Munar?

La sentència em sembla dura com totes, sempre expressant-ho des del respecte a la justícia. El suprem ara haurà de valorar les proves i a ser possible sense deixar-se influir per tots els judicis paral·lels.

El vostre partit ha tengut un cert suport a la Part Forana, i vós mateix us hi moveu amb comoditat. Existeix encara la dicotomia Palma-Part Forana?

La dicotomia Palma-Part Forana encara existeix i té un pes molt important. Però jo crec que deriva directament del fet que hi ha un gran desconeixement del país per part dels ciutadans a nivell geogràfic. Hi ha gent a Mallorca i a Balears que no sap res dels altres pobles, que no hi ha anat mai, que no ha visitat les altres illes i això és preocupant. La Part Forana és com el rerepaís a Catalunya i és un dels indrets de mallorquinitat més marcada i on hi ha molta gent que s'hi sent còmoda des del punt de vista intel·lectual, però el país l’hem de fer entre tots.

En els darrers temps hi ha hagut una protesta continuada, massiva i molt ferma a tota Mallorca contra els atacs al català del govern actual. Us esperàveu aquesta reacció o us ha sorprès?

No l’esperava tan gran, però també hem de veure fins a quin punt hi hauria hagut tanta mobilització si a la política lingüística no se li haguessin sumat les retallades i la crisi econòmica. Però en tot cas, benvinguda sigui aquesta presa de consciència.

  • 4
  • 1273
  • #1 mDRNOaSX
      16:06

    Ab fab my goodly man.

  • #2 zJ7JLuWNI
      21:58

    Didn't know the forum rules allowed such brilliant posts.

  • #3 cYydUPSfw
      11:56

    All of my questions settled-thanks!

  • #4 Bernat Prats
      14:58

    És ben necessari que hi hagi una opció política que defensi les ILLES BALEARS des de les ILLES BALEARS i no sigui una sucursal de Madrid i ens tractin com a una colonia d'Espanya.

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.