Dissabte 29.11.2014
Contact

Contextos polítics

De liberals i conservadors

Joan Herrera i Dolors Camats, líders d'ICV
Joan Herrera i Dolors Camats, líders d'ICV

La trampa dels ecosocialistes

Parlem d’un engany perpetrat pels anomenats ecosocialistes que, des de fa uns anys, han dirigit un atac indiscriminat contra el que ells anomenen liberalisme, sense més distincions. Per què es tracta d’un engany? La resposta és que tal estratègia de desprestigi d’allò liberal traeix de forma evident la història de les idees i les formes polítiques, simplifica la realitat i contribueix a una política més simple, més estreta de mires i més dogmàtica. Aquesta setmana Dolors Camats repetia el gest, ja típic d’ICV, al mitjà Nació Digital. “CIU i PP estan aplicant la seva política, la liberal”, deia la portaveu, per seguir amb el desprestigi dels trets liberals que el seu partit identifica igualment amb PP que amb CIU. El discurs és volgudament simple i cal denunciar-ho.

El liberalisme és quelcom molt variat. Certament, el segle XX ha tingut intel·lectuals defensors del govern petit i de la mínima intervenció estatal en l’economia. En filosofia hem tingut pesos pesants com Robert Nozick, i en economia els mestres han estat Hayek o Von Mises, per citar-ne els més cèlebres. Tanmateix, aquests intel·lectuals suposen una part molt petita del pensament liberal. Hi ha també pensadors liberals d’esquerres que, partint del liberalisme polític, han articulat posicions favorables a l’Estat del Benestar. John Rawls o Michael Walzer en són exemples de molta qualitat. No podem oblidar que el liberalisme va néixer en l’embat contra l’Antic Règim. Es tracta d’un pensament polític que es basa en la lluita contra tot poder absolut (polític però també econòmic, per cert) i que ha aportat èxits de gran magnitud com els drets humans o el respecte per l’autonomia de la persona. Textos sobre la llibertat com els d’Isaiah Berlin han estat, per exemple, decisius en la defensa de les persones davant dels poders opressors.

Al sud d’Europa l’esquerra és bàsicament socialdemòcrata o directament neo-marxista i els seus exponents es cuiden bé de lluitar contra tot possible sorgiment d’una esquerra liberal. Aquesta és l’única raó imaginable lligada a tanta falta de respecte a la realitat de les idees polítiques i les formes que prenen. Tanmateix, convé recordar que als EUA hi ha un partit demòcrata, que es mou en el marc del liberalisme polític d’esquerres. Convé recordar també que al Regne Unit hi trobem els Libdems, partit liberal progressista que té seriosos problemes per seguir mantenint govern amb els conservadors, ja que les seves diferències són importants. Catalunya també ha tingut i té liberals d’esquerres, o liberals demòcrates, per seguir amb el vocabulari anglosaxó. ERC fou, en el seu dia, un partit liberal d’esquerres, igual que Esquerra Democràtica de Catalunya i, actualment, un sector molt important de Convergència Democràtica de Catalunya se sent propera a un liberalisme social de tarannà progressista.

Convindria estar atents al simplisme amb el qual l’esquerra ecosocialista ens bombardeja des de fa temps. Hi ha liberalisme polític i liberalisme econòmic, liberalisme conservador i progressista, liberalisme individualista i liberalisme de tall més comunitarista. Ser progressista hauria de voler dir lluitar per una política més complexa i atenta a la realitat, no més simplista i entregada a l’etiquetatge dogmàtic i perillosament separador. Desprestigiar tradicions de pensament d’èxit manifest com la liberal és jugar perillosament amb una democràcia que el que necessita és serietat i rigor. Als ecosocialistes, tanmateix, ja els va bé la simplicitat si aquesta dóna vots. La democràcia de qualitat perd, un cop més.

@jordifeixas

  • 3
  • 791
  • #1 Ignacio
      16:09

    Hola Jordi. Si de cas, caldria distingir Rawls i Walzer, liberals igualitaristes, dels llibertarians, com Nozick o Hayek (el primer el tinc pendent, encara) El problema és que -penso- els ecosocialistes i tu no discrepeu, sinó que tu parles amb llenguatge de filòsof, i ells amb llenguatge de carrer. Encara que a Amèrica ser "liberal" és sinònim de ser defensor d'una major intervenció de l'estat (en l'economia, no en la moral -si aquesta és una distinció vàlida), aquí passa el contrari. Suposo que és a això, al que es refereixen. Jo m'estimo molt en Michael Sandel (podriem anomenarlo "republicà" en el sentit de que es preocupa per la cosa pública?) i te'l recomano si no l'has llegit. Salut! I permet-me afegir que seguiré els teus articles.

  • #2 sebastià
      10:46

    Excel·lent article!

  • #3 PERE ROVIRA
      09:04

    Encara que l'article estigui carregat de tota la raó del món, segur que els nostres ecosocialistes (jo en diria ecomarxistes) no en faran ni cas. En el seu muntatge ideològic, liberal és sinònim de porta oberta al capitalisme opressor dels treballadors. Una deformació de les idees liberals, que van néixer precisament de la lluita contra els absolutismes i contra la manca de llibertat del poble menut. Però així, es pesquen els vots dels que no saben que els estan enredant...

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.