Dissabte 21.07.2018
Contact

Homilies Badalonines

Homilia 2012-10-21 Diumenge XXIX

El Matí Digital

El poder i les facultats que comporta tot càrrec de responsabilitat és i ha de ser per a servir millor al poble

El fragment de l’evangeli de Marc que acabem de llegir, segueix immediatament al tercer anunci que de la seva passió, mort i resurrecció Jesús fa als dotze apòstols mentre van caminant cap a Jerusalem. Aquest és un evangeli que deixa bastant mal parats a dos apòstols: Jaume i Joan, perquè a part de demostrar que no havien entès res del que Jesús els hi acabava de dir, manifesten una ambició material que recorda la dels que lluiten sense manies per un càrrec dins una empresa trepitjant, si cal, als altres companys. A més, al narrar-nos la reacció de la resta dels apòstols l’evangelista posa de relleu les misèries i rancúnies que hi havia entre ells. Tot plegat, dóna a la narració un tret d’autenticitat.

Si els evangelistes haguessin volgut tergiversar els fets o no dir tota la veritat, haurien passat per alt aquelles escenes on els apòstols no en sortien gaire ben parats. L’existència d’aquestes escenes ens confirmen en la veritat dels fets evangèlics i mostren que els evangelistes només van pretendre ser fidels al que havia succeït.

Jesús respon a la petició de Jaume i Joan dient que això no depèn d’ell sinó de Déu Pare, però ho aprofita per associar la participació en la seva glòria a la participació en la seva passió. Això, per a tots nosaltres que sincerament volem ser cristians, no només de paraula sinó de fets,  per a tots nosaltres que amb penes i treballs, caient i aixecant-nos, i lluitant cada dia per ser millors anem fent camí en aquesta vida, ens ha de ser un motiu de confiança. I no ens ha de fer por beure el nostre calze – que vol dir afrontar els nostres problemes i les nostres dificultats de cada dia - perquè això és garantia de que acompanyarem a Jesús en la seva glòria.

La resposta de Jaume i de Joan, a la pregunta de Jesús de si podrien beure del mateix calze que ell beuria és decidida: “Sí que podrem”. Està clar que en la seva resposta deuria haver-hi, probablement, una mica d’orgull barrejat amb una excessiva confiança en si mateixos, una total ignorància de la feblesa humana i un absolut desconeixement del camí que havia de fer el mateix Jesús abans d’arribar a la glòria.

Però el que sí és evident, és que en aquells dos apòstols joves hi havia una bona dosis d’amor a Jesús que fa que no s’arronsin davant d’unes possibles dificultats. Això és el que necessita el Regne de Déu, persones emprenedores, que siguin capaces de sortir del camí rutinari que fa tothom.

Aquest diumenge és el dia de l’any en que l’Església ens invita a pensar en las Missions i ajudar amb les nostres pregàries i amb la nostra ajuda material als missioners, aquells que, lluny de la seva família, de la seva pàtria, de la seva cultura, estan predicant l’Evangeli de Jesucrist i fent un servei als més necessitats.

Els missioners i missioneres, ho han deixat tot, en el sentit més ample de la paraula, família, companys, benestar... Són persones, com nosaltres, que per respondre generosament a la crida del Senyor, han renunciat a moltes coses. Molts hi han deixat la vida, altres han tornat al cap de molts anys esgotats pel treball realitzat, però cap dels que han perseverat en la seva tasca ha tornat penedint-se d’haver estat generosos amb el Senyor.

Per acabar, recordem les últimes paraules de l’Evangeli que hem llegit: “Entre vosaltres... qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots....” Aquest ha de ser el principi del bon governant, tant dins a l’Església com a fora, el poder i les facultats que comporta tot càrrec de responsabilitat és i ha de ser per a servir millor al poble. Poder no hauria de ser mai sinònim de domini o de possessió. Per això Jesús es posa ell mateix com exemple: “... com el Fill de l’Home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir als altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes”.. Servir...! a vegades ens costa tant!, però si fem cas de les paraules de Jesús, qui no serveix per a servir, no serveix per a res.

La paraula “evangeli”, significa “bona notícia”. Preguntem-nos si l’evangeli d’avui ha estat realment una “bona notícia” per a cada u de nosaltres!

  • 0
  • 873