Dissabte 21.07.2018
Contact

Estimem Espanya?

De grat o per força?
De grat o per força?

Si aconseguir que t’obeeixin és relativament fàcil si tens el monopoli de la força, com el té l’Estat espanyol, obligar que t’estimin resulta directament impossible.

Sempre fem broma amb un amic sobre el plural majestàtic: “Hem d’anar a comprar”. Perquè aquest plural sempre és un parany, una invitació que vagis a comprar tu. De la mateixa manera, les impersonals també les carrega el diable: “S’ha d’anar a comprar”. Aquesta frase, en aparença impersonal, en algun moment haurà de tenir un agent, algú que la porti a terme mentre els brics de la llet no desenvolupin cames i esdevinguin semovents. Passa el mateix amb "no hi ha llet" o "cal anar a comprar llet": són bumerangs i, si no és que t’has avançat a pronunciar la frase d’una manera en aparença neutra, per carregar-li el mort a algú altre, el més probable és que qui acabi anant a la botiga siguis tu.

Escric això perquè ha proliferat als fanals, senyals de trànsit i vidres del país un adhesiu amb un lema també formalment equívoc imprès sobre una bandera bicolor espanyola: “Estimem Espanya”. No cal haver cursat filologia Catalana per adonar-se que aquesta forma del plural pot ser present d’indicatiu, present de subjuntiu o imperatiu. És paraula d’Optimot. En el primer cas, es tractaria d’una adhesió emocional a Espanya, d’una afirmació. Però si es tractés d’un subjuntiu, cito del diccionari normatiu, estaríem en un nou escenari: el subjuntiu és un “mode verbal marcat per l’activitat subjectiva del parlant davant la situació designada pel verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, temor, possibilitat, desig, voluntat o altres idees semblants”. Cal que “estimem Espanya”, és bo que “estimem Espanya”, convé que “estimem Espanya”, pot ser que “estimem Espanya”... Entre més, obligació, incertesa i temor. Però si “Estimem Espanya” és un imperatiu, que seria la tercera possibilitat, llavors ens estarien donant una ordre. Va, tothom, vulguis no vulguis.

I ja som al cap del carrer. Perquè si aconseguir que t’obeeixin és relativament fàcil si tens el monopoli de la força, com el té l’Estat espanyol, obligar que t’estimin resulta directament impossible, sobretot si t'han fet obeir amb les porres. I ja poden proclamar el que vulguin tot d’adhesius enganxats als senyals de sentit prohibit.

  • 0
  • 1171