Diumenge 20.04.2014
Contact

De matinada

A l'espera

El Matí Digital
Cap ganes d'escriure sobre política ni, gairebé, de pensar-hi. Em demano si Catalunya, avui, no deu ser terra de ningú

A l'espera

Propòsit de no escriure més sobre política. No, si més no, fins que no torni a ser una activitat més digna. No estic segur, però, que els conceptes dignitat i política no suposin un oxímoron. El regiment de la cosa pública demana persones generoses i lliurades al bé de la societat i no pas al bé particular d'engrossir l'ego i la butxaca dels governants de torn. He estat d'esquerres, de jove. Ara em considero de dretes i conservador, un pèl àcrata i caòtic, això sí, però la idea política, l'única idea política que sempre m'ha guiat ha estat, i és, la independència i la llibertat de la meva, i nostra, pàtria catalana. Aquesta és la sola idea política a què em mantinc fidel. La baixesa moral, els cops baixos, la trampa, que tan continuadament presideixen la vida pública, tot això m'avorreix i em fa fàstic. Tanta brutícia quotidiana i tanta desconfiança dels uns amb els altres! Em mantinc, per tant, de moment, a l'espera. A l'espera d'algú que ofereixi esperança i generositat. Algú per a qui Catalunya i la seva llibertat sigui el més important, el més urgent.

No tinc ganes d'escriure més sobre política i gairebé no tinc ganes ni de pensar-hi. M'interessa molt més la literatura, la vida. Els llibres llegits i els innombrables encara per llegir. La transmissió del saber i no de l'estultícia. Formar individus i no robots. Sí, és clar, naturalment aquesta és també una qüestió que afecta la política perquè és la inquietud i la decisió política allò que pot canviar el rumb, tan incert i tan petit, del nostre sistema educatiu. Hi ha una paret on tota idea d'excel·lència rebot. Aquest fatalisme. Deixadesa moral i pur interès personal i egoista. El relativisme, aquesta dictadura corrupta i equivocada i contrària a l'autèntica llibertat. La davallada moral i el petit i escarransit món de dins les quatre parets de cada casa. Em demano si Catalunya, avui, és terra de ningú.

Just aquesta tarda acabo de llegir “El transtorn de Portnoy”. Feia temps que el tenia, però no ha estat fins ara que m'hi he decidit. Ha durat un parell de tardes. Divertit, punyent, astut, gran literatura. Gran Roth.

  • 0
  • 634

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.