Dilluns 28.07.2014
Contact

De matinada

El pedregar relativista

El Matí Digital
El règim intern de moltes famílies ja fa temps que ha sucumbit sota la dictadura de l'adolescència mimada i consentida

El pedregar relativista

Temps plujós i insegur, tal com insegura i plujosa és la primavera. Tal com la vida mateixa és insegura. Tantes coses que havíem donat per segures, tantes coses que ens pensàvem que durarien mentre la nostra vida durés! I després, res. Tot passa avall. Tot flueix. Heràclit. No hauríem pogut assistir a classe vestits com avui ho fan molts adolescents. Els pares ni tan sols ens haurien deixat sortir de casa i, en tot cas, en arribar a l'escola no ens hi haurien deixat entrar si hi haguéssim anat amb banyador, o amb xancletes, o amb samarreta imperi. I les horribles caparutxes, i els afrosos tatuatges. I tantes nenes de 12 o 13 anys amb vocació de putes prematures! Però ara sí. Ara sí perquè el reglament de règim intern de les escoles i dels instituts, escola pública per tant, no contempla cap apartat que posi límit al mal gust i al relativisme en qüestions de forma en el vestir. El règim intern de les famílies, de moltes famílies, ja fa temps que ha sucumbit sota aquesta dictadura de l'adolescència mimada i consentida. I així, sembla que tot s'hi valgui. Escola pública, podem anar com vulguem. No és pas un col·legi de monges!. Desprestigi i degradació. Tot flueix i anem a pitjor. Societat que abomina de les formes i de l'educació. I sense formes no hi ha cap contingut possible. La base formal necessària per bastir qualsevol cosa que valgui la pena. El país, per exemple, tan trinxat. Hi ha molta feina a fer si es vol subvertir el model de l'actual sistema. I de moment no s'adverteix ni el suport de les direccions. No és pas un col·legi de monges! Doncs mira, si trobes normal anar classe amb banyador, per exemple, i amb xancletes o ensenyant calcetes i calçotets, i creus que no hi ha altre remei sinó aguantar-ho i suportar-ho, no t'estranyis que resulti impossible fer entendre i que s'accepti que a les classes cal ordre i silenci, i cal esforç, i cal atenció, i cal fer feina. I ganes de ser millor. I algun tipus de fe. Potser sí que tot flueix i que vida és cada cop més plujosa i insegura. Però és ja del tot urgent treure-la, si més no, del pedregar on estem instal·lats.

  • 0
  • 679

Comenta

Escriu les dues paraules que apareixen a la imatge.