El Guardiola se'n va anar,
el Tito va emmalaltir,
es va quedar ell.
No es va posar
corbata d'entrenador,
no es va asseure
en aquell lloc.
Ho ha aguantot tot
valentament.
Es mereix un homenatge
i vet ací el meu.
Gràcies, xicot.
Ballarín
Barcelona, 1920. Capellà i escriptor. Va participar a la Guerra Civil, com a membre de la “Lleva del Biberó”. De la guerra en tornà tísic, i després d’una llarga recuperació, decidí fer-se capellà. Fou rector de Santa Maria de Queralt i ara viu a Gòssol. Autor de “Mossèn Tronxo” i d’un bon grapat de llibres. També ha col·laborat en publicacions i programes de televisió.
El Mestre era al Temple.
Li portaren aquella dona,
havia enganyat el marit.
La Llei era la llei,
l'havien d'apedregar.
El Senyor va fer la capitomba.
Qui estigui net de pecat
que tiri la primera pedra.
La dona en va sortir a estalvi.
La compassió de Déu
és més ampla
que la Llei.
Cap Pujol
no té quartos a Suïssa,
diuen els suïssos.
I aquí
la mediàtica
s'ho calla.
És ben estrany.
La pluja neta
del poble
es torna
bassals bruts
quan la remenen
els potiners.
El meu cosí germà,
company d'infantesa.
Sabent-lo mort
és com si ara mateix
deixés de ser infant.
Newsletter
Premis El Matí
Publicitat
Facebook