Ballarín

Veniu Esperit Sant

ompliu a vessar

el cor dels fidels

i feu-los cremant

en els vostres dons.

Entranyes de mare

a les eixorques dels vells temples,

ha deslliurat aquesta església,

esventada i joiosa a mots embriacs,

malgrat lleis, savis i bàculs.

Fent seguit de festes i folls

en l'abaltiment dels segles,

fins a la festa de sempre.

Per sempre.

Déu foll,

fa Déu prou foll per fer-se home.

Déu dels folls,

ha capgirat el forasseny en seny

amb la follia de les benaurances.

Gorga de Déu,

ha lliscat pau en els tolls d'angúnia,

un no res de parenostre en l'esperança.

Alè de misteris

a les aigües vives de la primeria,

ha deixat tocs de llum en el món,

refrecs de tendresa en l'home.

Aigua de neu

a les aigües mortes del pecat,

ha fet que de músic, foll i poeta

tot home en dugui una veta.

I doncs, en els segles atuïts

em diran mare dels folls

tots els que en siguin de mena,

perquè se m'ha endut  endins

l'Esperit Sant,

festa de Pare a Fill,

tonada eterna del Verb,

Déu fet arpa.