És la primera bona nova.
Déu no és un solitari,
són tres fent eternes
la veritat, la bondat i la bellesa.
I en fan un estimant-se,
a tocar de cada cosa,
a amarar cada home.
Ballarín
Barcelona, 1920. Capellà i escriptor. Va participar a la Guerra Civil, com a membre de la “Lleva del Biberó”. De la guerra en tornà tísic, i després d’una llarga recuperació, decidí fer-se capellà. Fou rector de Santa Maria de Queralt i ara viu a Gòssol. Autor de “Mossèn Tronxo” i d’un bon grapat de llibres. També ha col·laborat en publicacions i programes de televisió.
Amb perdó d’Israel i de l’Islam.
El Déu únic és una solitud infinita
i llunyana,
amb el gènit dels solitaris.
La festa de diumenge passat
és cada dia de l’any.
A les males conhort,
a les bones joia.
I sempre és alenada.
Jo denuncio,
tu denuncies,
ell denuncia,
nosaltres denunciem,
vosaltres denuncieu,
ells denuncien.
I el país a can taps.
Diu que una caixa d’estalvis
ha fet fallida.
Diu que era del clergat.
Fort, massa poc.
Al meu gremi
Déu li doni pobresa,
la de la benaurança.


