Pla i urpat
per la llopada
dels mediocres,
el millor dels presidents
hi veu prou clar
per dir-nos que,
malgrat els bassals bruts,
el fangueig i els femers,
encara tenim viu
un país.
Ballarín
Barcelona, 1920. Capellà i escriptor. Va participar a la Guerra Civil, com a membre de la “Lleva del Biberó”. De la guerra en tornà tísic, i després d’una llarga recuperació, decidí fer-se capellà. Fou rector de Santa Maria de Queralt i ara viu a Gòssol. Autor de “Mossèn Tronxo” i d’un bon grapat de llibres. També ha col·laborat en publicacions i programes de televisió.
Senyor.
Que la infusió
de l'Esperit Sant
purifiqui
els nostres cors
i els assaoni a ple
amb l'aspersió
de la seva rosada.
Veniu Esperit Sant
ompliu a vessar
el cor dels fidels
i feu-los cremant
en els vostres dons.
Entranyes de mare
a les eixorques dels vells temples,
ha deslliurat aquesta església,
esventada i joiosa a mots embriacs,
malgrat lleis, savis i bàculs.
Fent seguit de festes i folls
en l'abaltiment dels segles,
fins a la festa de sempre.
Per sempre.
Déu foll,
fa Déu prou foll per fer-se home.
Déu dels folls,
ha capgirat el forasseny en seny
amb la follia de les benaurances.
Gorga de Déu,
ha lliscat pau en els tolls d'angúnia,
un no res de parenostre en l'esperança.

