Dimarts 28.04.2015
Contact

Articles de Tina Cantó

Tina Cantó

LA TEMPESTA

Cel fosc, negre, de tempesta, el món va perdent tots els colors

DIES LLUNYANS

En la meva joventut la gent cantava. Cantava la mestressa de casa mentre feia la feina de la llar, cantava el paleta enfilat dalt de la bastida, cantava el ferrer mentre donava cops de mall al ferro rogenc i el fuster al passar el ribot a la fusta

EN UNA CALA SOLITÀRIA

Ens apropem a la platja d´on ha desaparegut la gent, les tovalloles, els radiocassets, les pilotes, els nens fent castells d’arena i queden només les onades que besen tranquil·les la sorra

EL FOC

I m’extasio mirant aquest paisatge al mateix temps que tinc por. Por de que en un moment donat el foc pugui fer acte de presència i deixar en unes hores la naturalesa erma, l’esquelet dels arbres cremats, un món sense vida.

SOMNI

Respiraves tranquil al meu costat i em sentia plena d’amor i de confiança