Al meu País hi regna el cinisme. Perquè de manera impúdica, siguin catalans o espanyols, es fa gala del menyspreu quant als valors morals a propòsit de les inquietuds nacionals. Però no parlo d'un fet bo o dolent, en absolut. El sentiment de pertinença no val més o menys en funció de la Nació de torn, en cap cas, mai. Ara bé, a mi em dol veure com es defensen plantejaments polítics des de l'extravagància o fruit d'inèrcies i gesticulacions que "supleixen" la manca d'anticonvencionalisme imperant a casa nostra. I si es creu que la innovació és l'avantguarda, l'escapatòria del cul de sac on som, ens equivoquem. Tendir cap a l'avantguarda, veure més lluny del propi nas, vaja, és tornar a l'origen. I no crec que hàgim de rumiar bones -i noves (?)- maneres sinó rellegir les bones -i úniques (!)- pensades. I avui he estat partícip d'un nou acte d'immaduresa intel·lectual: la falsa tolerància entre la ciutadania. Perquè els nacionalistes catalans saben que la Nació catalana l'és mitjançant la llengua i la cultura, i els nacionalistes espanyols saben que la seva n'és a través del manteniment de l'entelèquia d'essència romana, és a dir, Hispània, per tant, seguir insuflant aire en un foc per tal que no s'apagui: l'artefacte constitucional, veure's, doncs, l'Estat espanyol. I en aquest sentit, el cinisme, la nàusea, de nou, irromp... Som 30 de gener i -curiosament (?!)- s'ha muntat un circ similar al que fa 71 anys van protagonitzar un sublevats a la República (en termes vertaders, a la democràcia) tot desfilant de blau marí per la riera arenyenca. Un acte que, per cert, es diu que és a favor d'unes llibertats. En realitat, tan sols per a uns, els quals si tan demòcrates i escrupolosos són amb la Llei, en comptes de queixar-se i d'invocar el feixisme en els acords parlamentaris i referendats per la ciutadania, haurien de callar i respectat la voluntat d'una majoria de catalans que han triat l'equiperació de drets i deures pel català. I finalment, m'agrada que el cinisme sigui una arma que a la vegada denigri la mateixa llengua castellana, perquè els seus parlants també veuen que no és espanyola sinó un parlar propi de Castella. En definitiva, una mostra més de cinisme entre nacionalistes... Tenia raó un amic que em deia que la mona quan es vesteix de seda segueix sent això, una mona.