| Publicitat |
 |
 |
| |
|
| |
| Carta a Laporta |
| Vicenç Pedret |
Es una bona notícia que Laporta reflexioni sobre el seu futur polític
|
|
Benvolgut Jan,
Aprofito que per fi t’has decidit a obrir la porta a la política i que estàs en període de reflexió, per dir-te en veu alta el què molts hem anat dient en veu baixa durant molts anys.
Es indubtable que el teu potencial com a líder polític es altíssim. Carisma, decisió, i immillorables resultats en el Barça (esportius, econòmics i de país). Només queda el petit problema del què fer, com i quan.
La primera pregunta (faig política?), és molt complexa i només la pots respondre tu. La política activa és esclava, poc generosa I molt bruta. Necessites parlar amb expolítics unes quantes hores per copsar-ne la complexitat (Aquí la llista és gran: jo diria que Pujol i González son obligats, a més d’uns quants exconsellers i exministres, com en Piqué per exemple). La lectura d’alguns clàssics també t’hi pot ajudar (Tucídides que té nom de jugador brasiler, però que és intransferible, ha estat per mi molt important per veure que no hi ha res de nou). La vocació del polític, més enllà de la del salvador de la pàtria, obliga a molt, i dona poques satisfaccions. En futbol, pots assaborir una victòria cada cap de setmana, i en política només ho fas cada 4 anys. En futbol pateixes 1h i mitja. En política pateixes 4 anys… Jo et demanaria que t’hi posessis.
La segona pregunta (Com faig política?) és de resposta més senzilla, encara que no t’ho sembli. No pots pretendre salvar el país en unes eleccions, sobretot perquè el país majoritàriament, i ara per ara, no vol ser salvat. El què t’has de plantejar és una cursa de fons a molt llarg termini. Sortir ara corrent els 100 metres quan la carrera és una marató, només farà que t’esgotis i et retiris, cosa que volen molts (concretament tots els polítics professionals que veuen qualsevol moviment de societat civil com a intrusisme). Un plantejament a llarg termini el pots fer començant de zero (amb un partit nou) o apuntant-te a un existent. Un partit nou (que només defensi la independència) et deixarà sense espai mediàtic i amb una franja electoral molt minsa (500.000 votants potencials) i molt probablement no sobreviuràs a 4 anys de parlamentarisme opositor. Jo et demanaria que fessis confiança en Mas i esperessis el millor moment per servir al teu país. La prioritat ara és acabar amb el tripartit i les ideologies totalitaristes de l’ecosocialisme que estan destrossant l’economia i el país.
La tercera pregunta (Quan faig política?) és evident. Si acceptes incorporar-te a un projecte existent, ho has de fer aquestes eleccions. Si finalment decideixes fer un partit propi, t’has de passar un any fent “territori” per bastir candidatures a les municipals. Això et donarà gruix, equip, i temps per definir millor el teu projecte.
El fet que estiguis reflexionant i que no t’hagis precipitat és una bona noticia. Deixa’t guiar pel teu instint que fins ara I en els moments crítics t’ha funcionat.
Sort i endavant!
|
 |
| Miquel, una mica de raó tens. Però com no guany Laporta, els impacients esgotareu les reserves d'antidepressius... |
| Xavier, el què intento dir és que l'arribada de Laporta en el mon polític no es pot precipitar. Si fracassa, tot el món independentista perd una gran oportunitat. La política no és el futbol ( portem 300 anys sense una lliga...) |
| Si us plau, una comanda especial de bolquers a les seus de CyU i d'Esquerra! Des d'aquí n'ensumo la cagarela. I també per a PSOE i PP, que la independència de Catalunya és a tocar, amb en Joan Laporta al capdavant! |
| Ni CiU ni Esquerra no ens faran avançar ni un milímetre cap a la independència, per tant cal una cosa nova. És simptomàtic que l'autor de la carta tingui el típic discurs derrotista de CiU d'"ara no toca" (potser tocarà l'any 3000?) o "un país que no vol ser salvat". Us imagineu que en Guardiola digués als seus jugadors que "ara no toca guanyar la Copa d'Europa"? Laporta, presenta-t'hi, ens fas falta! |
| Crec molt encertades les reflexions. Potser la que més és que no seria bó col·laborar en l'atomització d'un panorama de partits que aposten pel dret a decidir, pel soberanisme i per l'independentisme, que més o menys, mirat amb bons ulls, és tot el mateix. Cal tenir en compte que els nostres opositors, tant per l'esquerra com per la dreta, son ben capaços d'unir esforços quan el panorama els és adient. I recordem, ells son monolítics en les seves conviccions. Hem de tenir en la nostra retina el pacte del País Basc. Ens cal unir-nos! |
| Alguns es pensen que ser promotor d'un partit polític et converteix en l'amo i senyor. Això és un error garrafal. Els partits els controlen o els funcionaris que cobren, i són fidels interessats que o només diuen amén o són ambiciosos dominadors dels cops de colze, o aquells que s'han guanyat un lideratge. A davant de tot, o a una escala més baixa. Els que entren per la porta de davant i trenquen aquests mecanismes, duraran el que duraran, però acabaran sortint per la porta del darrere. Un nou partit?. Si és amb una visió a llarg termini, i ets un molt bon líder, i ets capaç d'engalipar-te molts gripaus, potser podrà fer feina. Quanta? Quina? Si esmicola el mercat que es pot considerar "natural", ben poca. Si pren dels rivals, i hi posa tota la paciència del món, potser podrà fer alguna cosa. El millor consell és que entri a un partit consolidat i es guanyi el lideratge. Però això exigeix molta humilitat i paciència. |
| Atenció, que encara ets President del Barça; i el Barça ens suma a tots els socis i amics, siguin de Bejar, Màlaga, Camerún o Japó.
Prepara l'acció política després de la Presidència, per no fer mal al Barça exemplar; ja veus la campanya arbitral! |
| Si.... feu el que us aconsella amb aquesta carta, per favor fitxeu per el PP PSOE o CiU, si el que voleu com molts de nosaltres volem és, enviar a pastar fang a TOTS ESTOS "BURJAQUEROS" VOLEN SER LLIURES DEIXAR L´ESCLAVITUT AIXO ES EL QUE VOLEM!!! i vos NO ens ho podrieu donar tindrieu les mans NEGRES TAMBE. |
| Totalment d'acord. Molt bona carta. |
| Primer declaració unilateral d'independència i llavors es pot salvar, gràcies a la primera acció, l'economia del país. |
|
|
|
|
