La independència com a autodefensa. Pinós A partir d’ara seran els “chusqueros” i els fanfarrons els qui aniran definint, en funció de llurs capricis, les competències del Parlament...
Bovarismes Pinós El bovarisme, com la depredació, ha existit sempre, des que algú veié l'ominós negoci de fer-nos creure que el plaer és un dret inalienable.
L'àliga, la truja i la gata. Pinós Tenim a Puigcercós i a Iceta molt preocupats en escatir si Artur Mas és independentista o no.
La sentència és un escarni. Pinós Que no ens vingui el senyor Ferreres Comella amb sopars de duro; si vol sopars de duro que vagi a Can Culleretes.
La declaració unilateral d'independència. Pinós El full de ruta existeix des del març de 2009. I és bo; molt bo. Agraeixo a en David, de Cornellà, que me l’hagi fet conèixer.
El full de ruta. Pinós El meu full de ruta, si se'n pot dir així, comença per superar la davallada política i moral del septenni de la disbauxa.
“Periodisme? Permetin!”, de Quim Torra. Pinós Cal felicitar al senyor Torra per aquesta obra excel·lent que ens permet fruir amb la màxima intensitat d’uns anys convulsos de la nostra hist...
K.L. Reich. Pinós Havien descobert que la generositat amb els desvalguts podia constituir algun dia un mèrit polític. I així deixava de ser generositat.
Un autogovern cada dia més devaluat. Pinós Se'n recorden d'aquell dissabte abans de la investidura de Maragall, quan el president Pujol s'entrevistà amb Carod i aquest li prengué el pel?
Martí Luter. Pinós El més genuí de cada poble és indiscernible de la seva religió.
Pecats capitals Pinós Tot polític sap que el Capitoli està molt a prop de la roca de Tarpeia. Ningú no pot conèixer millor que l’alcohòlic el petit trajecte que s...
Per què sóc d'esquerres Pinós Quan la pseudoesquerra assoleix el poder deixa de creure en el progrés i en el canvi. Aleshores es torna conservadora.
Catalonia vult decipi Pinós De què em serveix haver aconseguit els meus desitjos si no tinc repós? És preferible la pau de les meves víctimes al fals gaudi que produeix el...
Dostoievski. Pinós Com més estimo la humanitat en general, menys estimo les persones en particular; com més les detesto, més cremo d'amor per la humanitat.
El Tibet Pinós Els alcaldes infringeixen la llei tant quan no empadronen un immigrant que hi té dret com quan n'empadronen un que no el té.
L'etern femení. Pinós Les mirades de les presoneres que, amb penes i treballs, podien dibuixar mig somriure dins la tràgica desesperança, li salvaren la vida.
Coetera fumus. Pinós Quan governaven els altres, vinga autonomia municipal; aleshores tot valia per minar l’autèntica autonomia. Ara gairebé no se’n parla.
Polònia, o la igualtat per defecte Pinós El missatge que rep l'espectador de Polònia és que tots els polítics són igual d'imbècils, i això és fer propaganda a favor del tripartit.
Els dubtes de Teresa Forcades Pinós La germana Forcades dubta com dubtem tots, com hauríem de dubtar tots. Com dubtà el Crist davant la pecadora.
Dencàs Pinós El general Batet sabia que no és l’atzar qui situa les persones en un moment i lloc determinats. Dencàs no ho sabé mai.
Epiqueia Pinós S’ha de ser molt murri per negociar amb Madrid; no descobriré res si afirmo que en saben més que nosaltres, molt més. Tenen l’estructura de ...
Un govern reactiu Pinós Si jo fos el ponent del Tribunal Constitucional ho escriuria així mateix a la sentència: els actors polítics són tan conscients de la inconstit...
La foto. Pinós La tendresa dels postcomunistes menjant de la mà d’Al Gore és digna d’una superproducció cinematogràfica de l’alçada de Pretty woman o A...
Locke i la tolerància Pinós Totes les religions són veritables. De la mateixa manera que totes les llengües serveixen per fer-nos entendre.
Les orenetes Pinós La immigració a Catalunya ja supera el milió de persones. La xifra de nouvinguts s’ha multiplicat gairebé per sis en els darrers sis anys.
Taurons Pinós Avui la hipocresia ha arribat a uns extrems tan alambinats que produeix vertigen. Per això els cristians continuen, ara més que mai, amb la seva ...
Just can we alone? Pinós Gràcies a Déu no som autosuficients, ni com a individus ni com a espècie. La qüestió ve de lluny, per més actual que sembli, que també l’és.
Més sobre la cuina Pinós França és un mirall, el mirall hispànic. A Catalunya, el Tractat dels Pirineus ens escarmentà; i gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. Per...
