 |
|
Hilari Raguer i Suñer, OSB
Nat a Madrid el 1928, on el seu pare, empleat del Fomento, treballaba. Al any la familia retornà a Barcelona, on sobrevisqué a les malvestats de la reraguarda de la guerra.
Llicenciat en Dret per la UB, és una membre actiu del Grup Torras i Bages, d'orientació democristiana i catalanista, en el que coincideix amb altres antifranquistes como Jordi Pujol o Joan Reventós. El 1951 fou detingut durant al vaga de tramvies de Barcelona, i pres durant set mesos al Castell de Montjuïc per "ultraje a la nación española y al sentimiento de su unidad", en ser oficial de milícies universitàries. A la presó descobrí la seva vocació sacerdotal. Mercès a les gestions d'un oncle seu sacerdot, s'evità el Consell de Guerra sumaríssim, però no que a la sortida de la presó estigués dos anys en arrest domiciliari.
El 1954 ingressà al Monestir de Montserrat, essent ordenat sacerdot el 1960. Estudià Sociologia al Institut Catòlic de París, on elaborà una memòria per a la Facultat de Dret de la Sorbona sobre Unió Democràtica de Catalunya, que posteriorment seria la base per a la seva Tesi Doctoral, publicada en 1976 (La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39)). Posteriorment estudià Teologia en el Pontifici Ateneu Anselmià de Roma. El 1966 fundà la revista Documents d'Església.
Ha destacat en tasques de divulgació bíblica i litúrgica, essent un reconegut estudiós dels Psalms, i també en estudis sobre la historia política de Catalunya al s. XX, el paper de la Església Catòlica a la Guerra del 1936-39, les relacions Església-Estat i la biografia de catòlics catalans represaliats per el franquisme, com el general Domènec Batet o Manuel Carrasco i Formiguera.
|
